Un desert palpitant i creixent

Avui es celebren 44 anys de laproclamació de la RASD, la República Àrab Saharauí Democrática. És reconeguda per més de 80 països, entre ells, una Espanya còmplice de l’ocupació marroquina, que segueix mirant en altra direcció i conformant acords amb un govern sense sobirania en el territori sahrauí.
La presència de la RASD a nivell institucional en múltiples actes diplomàtics i organismes i organitzacions internacionals durant quatre dècades no només evidencia la lluita i resistència constant d’un poble en exili, també el fracàs d’una ONU que no és capaç de defendre ni tan sols posar en marxa tot el seguit de sentències i resolucions que demostren de manera contundent que la presència marroquina al Sàhara occidental és il·legal i que no va tenir ni pot tenir efectes jurídics o polítics que minven el dret dels sahrauís a l’autodeterminació i independència.
I així transcorren els anys, entre un desert palpitant i creixent, però un desert al cap i a la fi, i una Europa cega, sorda i manca. Serà que per molt que les associacions civils ens organitzem, cel·lebrem actes i anem a les manifestacions, sense exigir una representació política ferma de l’agenda sahrauí, no podrem esperar grans avanços.


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *